Instal·lació i configuració programari de base i gestió de fitxers

Índex

• Instal·lació i configuració programari de base i gestió de fitxers
• Conceptes bàsics
  • Formes de formatar
    • Amb GPARTED
    • Via linia comandes
  • Muntatge
  • Gestió de processos
  • Copies de seguretat i automatització tasques
    • Teoria copies seguretat
    • Practica comandes backup
      • cp
      • rsync
      • dd
    • Quotes de disc
    • Practica programes backups
    • Teoria automatització scripts, cron i anacron
    • Pràctica automatització
      • cron
      • anacron
  • Gestió d’usuaris i grups i permisos
  • Directoris i fitxers importants
    • Directoris importants
    • Fitxers usuaris i grups
  • Comandes bàsiques / gestió
    • Exercis
      • Canvia nom usuari
      • Crear usuari amb useradd
  • Gestió bàsica d’usuaris i grups
    • adduser / addgroup
    • useradd/ groupadd
    • usermod / grupmod
    • adduser / gpasswd
    • userdel/ grupdel
    • chage
  • Permissos
    • icacls
    • Exercici
  • Gestió avançada
    • TTY

Conceptes bàsics

Quan treballem amb discs i sistemes de fitxers, és important entendre com s’organitza la informació dins del dispositiu d’emmagatzematge. Cada nivell (físic, lògic i del sistema operatiu) té les seves pròpies unitats i funcions.

• sector: Unitat minima fisica a on es guarden les dades, per defecte 512 bytes, no se pot canviar, el disc treballa a este nivell
• cluster: unitat logica minima a on es guarden les dades a nivell de sistema operatius, 4096 bytes, se pot canviar al formatar el disc.
• Habitualment té una mida de 4096 bytes, és a dir, 8 sectors (4096/ 512 = 8).

La mida del bloc y cluster així com el sistema de fitxers pot ser diferent a cada particio del disc.

Si llistem amb fdisk -l per trobar la nostra partició

Podem observar que la mida del sector es 512 bytes

Amb el temps i l’ús, els arxius es creen, esborren i modifiquen contínuament. Aixó pot fer que els blocs es distribueixin de manera dispersa al disc.

• Aixó ho nomenem fragmentació externa

La fragmentació interna és quan es desaprofita espai del disc perquè els blocs són massa grans per al que s’ha de guardar dintre. Problema comú del FAT32.

Exemple: un fitxer de 8 bytes ocupa un bloc de 4096 bytes: tenim 4088 bytes desaprofitats.

Per mirar la mida del bloc de la partició podem usar tune2fs, filtrar per Block

Per a la fragmentacio externa amb la comanda “e4defrag” ens indica si una partició fa falta fragmentar.

En cas de haver desfragmentar, traiem el paràmetre -c

Sistemes de fitxers habituals:

• FAT32 / exFAT – simple però tendeix a ser afectat per la fragmentació, és reconegut per Windows i Linux.
• EXT4 – modern, optimitzat per a Linux, redueix molt la fragmentació.
• NTFS – sistema de Windows, compatible també amb Linux.

Per poder gestionar correctament un disc, primer cal dividir-lo o organitzar-lo lògicament. Que són:

• partició: és una divisió lògica d’un disc dur que permet separar i organitzar l’espai d’emmagatzematge en unitats independents.
• volum: és una unitat lògica d’emmagatzematge formada per una o més particions o discs, gestionada pel sistema operatiu com si fos un sol espai. Com afegir una capa d’abstracció damunt de les particions/ discs.

Abans d’utilitzar una partició ( o en la propia fabricació del dispositiu d’enmagatzematge). Cal aplicar un formatat, és a dir, preparar-la amb un sistema de fitxers concret. N’hi han de 3 tipus:

• Formatat alt nivell: simplement esborra els punters/ taula fitxer, només borra “sistema fitxers”.
• Formatat mig nivell: borra sistema fitxer, si troba sector defectuos el marca per a no guardar-hi informació.
• Formatat baix: borra sistema fitxer, si troba sector defectuos els intenta arreglar. No es pot fer a nivell sistema operatiu, només amb eines de fabricant.

Podem veure l’espai desaprofitat amb una simple prova.

Escrivint un text com “Bon dia” que són 8 bytes reals i en el sistema ocupa 4096 bytes (la mida d’un bloc).

echo "Bon dia" > hola

Això significa que hi ha fragmentació interna de 4096 − 8 = 4088 bytes, és a dir, espai desaprofitat dins del bloc.

Formes de formatar

Fent servir GPARTED i la linia de comandes, formatare dues particions a EXT4 i NTFS respectivament. Intentant canviar la mida del bloc si ho permet l’eina.

Amb GPARTED

És una eina visual per crear, eliminar o formatar particions.

• Permet triar el sistema de fitxers (FAT32, EXT4, NTFS…) però no permet canviar la mida del bloc.

Els passos a seguir són:

1. Iniciem l’eina i Seleccionem el disk dalt a la dreta

1. Creem nova taula particions GPT

1. Creem nova partició i la formatem a EXT4

1. Repetim el pas anterior pero a format NTFS i fem clic en Aplicar totes les operacions

1. Comprovem que les dues particions és troben creades

Via linia comandes

Amb fdisk podem crear i modificar particions manuals.

Posterior d’identificar el disc amb el paràmetre -l, he creat una partició nova primaria fins al sector 204600

I una altra en el que resta, comprovem amb fdisk que ho tenim creat.

Posteriorment, amb mkfs.ext4 -b 2048 /dev/sdb1estem formatant amb una mida de block diferent a la partició 1

I podem comprovar amb tune2fs -l /dev/sdb1 | grep Block

I a l’altra partició com a NTFS per a que Windows ho reconegui mkfs.ntfs /dev/sdb1

En el GParted podem comprovar que es troben les particions

Muntatge

Per treballar amb aquestes particions les hem de muntar, per això, se sol realitzar el següent:

He creat les dues carpetes a on muntare cadascun de les particions

Afegim un arxiu per a despres de muntar, comprovar que no es trobara dintre.

Montem “temporalment” amb mount -t ext4 /dev/sdb1 /mnt/particio-linux, i afegim un arxiu dintre

En reiniciar no tornem a veure l’arxiu, de fet ni es troba muntat.

Si volem fer-ho permanent, ho afegim al /etc/fstab, la linia que he afegit ha sigut

/dev/sdb1   /mnt/particio-linux   ext4   defaults   0  1

El fitxer de **/etc/fstab ** indica què s’ha de muntar automàticament en iniciar el sistema i com s’ha de fer.

Cada línia descriu una partició o dispositiu amb sis camps separats per espais o tabulacions:

• Dispositiu: pot ser /dev/sdb1, una UUID, o una etiqueta (LABEL) de la partició.
• Punt de muntatge: carpeta on s’accedirà al contingut, si no existeix, no la crea, sino que falla.
• Sistema de fitxers: tipus utilitzat. Per exemple: ext4, ntfs, vfat, xfs, etc.
• Opcions: paràmetres de muntatge (separats per comes)
  • defaults: valors per defecte (lectura/escriptura, execució, etc.)
  • ro / rw: només lectura o lectura/escriptura
  • noexec: no permet executar arxius
  • nosuid: ignora bits SUID/SGID
  • nodev: no permet dispositius especials
  • auto / noauto: si es munta automàticament o no
  • user / nouser: si usuaris normals poden muntar-la

• Dump: valor 0 (no es fa) o 1 (es fa). Controla si es fa còpia amb l’eina dump. El sistema faria ús de l’eina antiga dump per fer còpies de seguretat del sistema de fitxers.

• Pass: ordre de verificació amb fsck durant l’arrencada.
• Amb 0 no comprova el sistema de fitxers (es salta).
• Amb 1 comprova primer (prioritat més alta), normalment s’aplica a l’arrel /
• Amb 2 o superior comprova després de la 1, en segon pla (qualsevol valor >= 2 es tracta igual que 2.)

Ara en reiniciar, es guarda el muntatge i veiem l’arxiu

Gestió de processos

Els processos són programes en execució dins del sistema. Cada procés té un PID (Process ID), un usuari propietari i pot estar en diferents estats (actiu, en espera, aturat…). El sistema operatiu planifica i reparteix el temps de CPU entre ells.

Eines bàsiques per gestionar-los:

• ps, top, htop: veure processos actius.
• kill, pkill: finalitzar un procés per PID o nom.
• nice, renice: ajustar la prioritat d’execució.
• systemctl, service: controlar serveis (daemons). No es exactament per a processos, així no el tocarem aqui.

A nivell pràctic, cada procés hereta permisos de l’usuari que l’ha iniciat i pot estar vinculat a un servei o a una sessió d’usuari.

Ara veurem com fer-les servir minimament.

Amb pstree

Paràmetre Funció

Per filtrar un procés podem usargrep

Aqui podem veure els processos de root i tambe filtrant per la terminal

ps Aquesta comanda, mostra informació sobre una selecció dels processos actius. Si volem una actualització repetitiva de la selecció i la informació mostrada, hauriem de usar top en comptes d’això.

Alguns dels parametres mes comuns són:

• a: mostra processos de tots els usuaris, no només del terminal actual.
• u: mostra informació en format d’usuari, amb columnes com %CPU, %MEM, USER.
• x: inclou processos sense terminal associat (daemons i serveis).
• -e: Mostra tots els processos del sistema, equivalent a -A.
• -o: Permet personalitzar exactament quines columnes vols que surti.
• i molts més

Podem filtrar per obtenir les terminals que l’usuari fa servir amb ps aux | grep usuari | grep tty

Aixó, mostra els processos d’un usuari concret que s’estan executant en terminals.

• ps aux: mostra tots els processos amb informació detallada.
• grep usuario: filtra només els processos propietat de l’usuari “usuario”.
• grep tty: filtra només els processos que tenen un terminal associat (tty).

Si volem matar un proces, podem fer servir kill, te diversos modes de terminar:

Aqui tenim un exemple obrint xclock al fons amb el “&” i matant-lo suau, mentres comprovem amb ps aux que s’ha mort.

També tenim dos altres comandes mes simples i que ens permeten buscar pel nom del procés, que són:

• pgrep: per obtenir el PID del proces
• pkill: per matar amb el nom del procés

Nota: si estem en interficie grafica, podem usar xprop (necessites usar servidor X (Xorg)) per obtenir les propietats d’una finestra, que inclou també el PID. I matar la ventana amb xkill

Per altra banda també tenim la comanda pidof que en retorna el PID del programa.

Amb top Poden veure els processos en temps real, del que mes consumeix a menys

Quan executem top, veiem un resum del sistema i una llista de processos amb diferents columnes:

Inclou informació global del sistema:

• load average: càrrega mitjana (1, 5 i 15 minuts).
• Tasks: processos totals, en execució, dormint, aturats, zombis.
• %Cpu(s): percentatge d’ús de CPU (user, system, idle…).
• Mem / Swap: memòria RAM i swap disponible, usada i lliure.

Respecte als estats, podem troba:

• Executant (Running, R): El procés està actiu o llest per ser assignat a la CPU.
• Esperant (Waiting, W): El procés espera un recurs o un esdeveniment.
• Aturat (Stopped, S): El procés ha estat detingut, normalment per un senyal, sovint durant depuració.
• Zombi (Zombie, Z): El procés ha finalitzat però encara conserva una entrada a la taula de processos.
• Trencat (T): Procés aturat per depuració o per senyal de trencament.
• Dormint (D): Procés inactiu, esperant I/O, no pot ser interromput.
• Idle (inactiu,I): El procés està completament inactiu, sense consumir CPU; molt habitual en fils del kernel.

Mes informació els tipus estats: https://tldp.org/LDP/tlk/kernel/processes.html

Com usar-lo

• Per sortir de la execució de la comanda, pressionem q o CTRL+C
• Per matar un procés, ens movem amb les fletxes i pressionem k

El numero negatiu en PR es que te major prioritat, no podem augmentar o disminui. Si augmentem el NI, disminueix la prioritat.

Per a donar mes prioritat a un proces que s’esta executant, usem renice -n -19 -p xclock &

A on:

• -n: indica el valor de niceness.
• -19: és el valor de nice (quasi la més alta prioritat possible).
• -p: indica que li passes un PID.

Nota: Els valors de bondat van de -20 (el més favorable al procés) a 19 (el menys favorable al procés). Segon el manual En cas posar-ho superior al limit, es mante a 0

Per llançar-los directament nou processos amb una prioritat determinada usem sudo nice -n -18 xclock

que tambe podem canviar novament… Aqui podem veure varies comprovacions del nices, inclos mirant els limits a quin valor posat. Ha posat 39 al valor negatiu mes petit (-20) i 1 al més gran (0)

I en l’altra terminal observem la prioritat amb htop.

Nota: podem observar que el PRI és ligerament diferent, aixó es perque eines com htop, btop, recalculen la prioritat per mostrar la forma més intuïtiva; Mentre que top o ps , mostren la prioritat real del kernel (/proc/[pid]/stat)

Detallets respecte als processos

A Linux, un procés es pot executar en primer pla (foreground) o segon pla (background).

• Primer pla: La terminal està “ocupada” amb aquest procés. No pots escriure altres ordres fins que s’acabi o ho passis a segon pla.
• Segon pla: El procés continua executant-se, però pots continuar usant la terminal.

En una comanda que hem executat, amb CRTL+Z podem aturar momentaniament (durant el que duri la sessió) un procés. I podem observar que es troba com “treball” de fons amb jobs veiem els processos en segon pla/stop que hem posat

• També en les columnes de htop/top, etc, el stat posar T, de aturat.

Nota: - (actual) i + (previ) són marcadors especials de treball, que indiquen prioritat per a certes operacions del shell.

La comanda fg per tornar/ reanudar un treball (per defecte a primer pla)

• Si no afegim paràmetre, reanudara l’ultim, sino el número del treball (de jobs)

També tenim bg reanuda un proces susp (STOP) en segon pla.

Respecte a iniciar processos directament en segon pla, per tenir lliure la terminal.

• Podem afegir el ampersand (&) que es un metacaracter especial per posar processos en segon pla.

El htop es el top en esteroides amb colors i més visual i interactiu.

El btop el mateix per més modern i en més animacions.

Copies de seguretat i automatització tasques

Teoria copies seguretat

Una còpia de seguretat (còpia de seguretat) és una còpia de dades pensada per a la recuperació en cas de pèrdua, corrupció o desastre. S’emmagatzema de forma independent de l’origen (idealment en un altre lloc/servidor/servei cloud), i sovint segueix polítiques de retenció, versions i proves de restauració.

Tipus comuns: completa, incremental i diferencial. | Tipus de còpia | Què copia? | Velocitat | Espai ocupat | Avantatges | Inconvenients | |—————-|————|———–|————–|————|—————-| | Completa | Totes les dades cada vegada | Lenta | Molt | Molt segura i fàcil de restaurar | Necessita més temps i espai | | Incremental | Només els canvis des de l’última còpia (de qualsevol tipus) | Molt ràpida | Poc | Estalvia molt espai i temps | Restauració més lenta (cal la completa + totes les incrementals) | | Diferencial | Canvis des de l’última còpia completa | Ràpida | Mitjà | Restauració més simple que incremental | Cada dia ocupa més espai fins a la següent completa |

Ejemples: | Tipus de còpia | Exemple de còpies fetes | Si perds un fitxer el dijous, què necessites per recuperar-lo? | Explicació senzilla | |—————-|————————–|—————————————————————|———————-| | Completa | Dilluns (completa), Dimarts (completa), Dimecres (completa) | La còpia completa de dimecres | Cada dia tens una còpia total nova. Només agafes l’última (la de dimecres) i ho tens tot fins ahir. | | Incremental | Dilluns (completa), Dimarts (incremental), Dimecres (incremental) | Dilluns + Dimarts + Dimecres | Es necessita la cadena: la completa de dilluns i totes les incrementals fins al dimecres, perquè cadascuna només guarda els petits canvis del dia. | | Diferencial | Dilluns (completa), Dimarts (diferencial), Dimecres (diferencial) | Dilluns + Dimecres | La diferencial de cada dia conté tots els canvis des de dilluns. Per això només cal la completa i l’última diferencial. |

Dintre dels sistemes d’emmagatzematge, tenim els RAID, que d’unir diversos discs perquè treballin junts.

• RAID 0: suma capacitat i rendiment, però si un disc falla ho perds tot. Zero seguretat.
• RAID 1: còpia mirall. Si un disc cau, l’altre segueix funcionant.
• RAID 5 / 6: combinen velocitat i seguretat repartint dades i “paritat” entre diversos discs.
• RAID 10: ràpid + segur (combinació de RAID 1 i 0).

Important: RAID no és una còpia de seguretat. Si esborrem fitxers o entra un virus, RAID replicarà l’error a tots els discs.

Una imatge (disk image) És una còpia exacta (portable) de tot un disc o partició: sistema operatiu, programes, configuracions i dades. Serveix per clonar equips o restaurar-ho tot tal qual estava.

• Molt completa, però pesada i lenta de crear.
• Pot restaurar un PC sencer en minuts.

Un snapshot És una captura puntual de l’estat d’un sistema de fitxers o d’un dispositiu de blocs que normalment depèn de la tecnologia d’emmagatzematge (LVM, ZFS, Btrfs, VM snapshots, etc.). És ràpid de crear i sovint és incremental: només registra els canvis des del moment del snapshot. Els snapshots són ideals per a punts de recuperació ràpids o per a proves, però solament són segurs com a còpia de seguretat si s’emmagatzemen fora del mateix suport físic (un snapshot local no protegeix contra fallades del mateix disc).

Diferències clau (resum):

La còpia de seguretat guarda les teves dades en un lloc segur per recuperar-les, la imatge del disc copia tot el sistema exactament tal com és, i el snapshot és una foto ràpida de l’estat actual per tornar enrere però no és segur si es guarda al mateix disc.

Nota: no confiar només en snapshots locals com a única protecció; implementar una estratègia que combini snapshots per recuperacions ràpides i còpies de seguretat fora del lloc per a desastres.

Practica comandes backup

Previ a les practiques hem afegit dos discos d’1 GB i formatat (fdisk)

cp

És una copia simple no intel·ligent, només transfereix fitxers localment, es molt simple d’utilitzar però no optimitzar.

Per a comanda cp, podem comprovar que la copia es simple i el que esborrem de la font original no afecta la la nova: El paràmetre -R és per realitzar la copia recursivament.

cd Documents
mkdir prova
touch prova2

cd /var
mkdir copies
mount -t ext4 /dev/sdb1 /var /copies

cp -R /home/ubuntu-cire/Documents/* /var/copies
ls copies
touch /home/ubuntu-cire/Documents/hola
rm -r /home/ubuntu-cire/Documents/prova
cp -R /home/ubuntu-cire/Documents/hola

ls copies/

rsync

És una eina intel·ligent que només copia els fitxers modificats i la sincronització pot ser local o en remot (via SSH). Amb rsync si esborrem algo a l’origen perdem a la copia

• -a: archive: còpia recursiva i conserva permisos, propietaris, dates, etc.
• -v: per a mostrar e seu procés (verbose)
• –delete: elimina al destí els fitxers que ja no existeixen a l’origen.
• Origen: /home/ubuntu-cire/Documents
• Destí: /var/copies

mkdir /home/ubuntu-cire/Documents/adeu
rm /home/ubuntu-cire/Documents/hola
rsync -av --delete /home/ubuntu-cire/Documents /var/copies

dd

És una eina per a clonar discos o particions i no es intel·ligent, copia tots els sectors.

dd if=/dev/sdb1 of=/dev/sdc1 bs=1M status=progress

• if=/dev/sdb1: fitxer o dispositiu d’entrada (origen).
• of=/dev/sdc1: fitxer o dispositiu de sortida (destí — se sobreescriu).
• bs=1M: mida de bloc 1 MiB (1048576 bytes); redueix trucades al sistema i sol accelerar la còpia.
• status=progress: mostra progrés i comptadors durant l’operació.

Per exemple, en la següent comprovació, he fet una copia dels sectors del sdb1 al sdc1 i comprovat el checksum (un valor únic de l’arxiu per a verificar integritat de dades), que és igual.

Recomanació curta: per backups regulars i sincronització usa rsync; per clonar imatges bit-a-bit o migrar discos usa dd (o ddrescue per discos danyats). Sempre provar amb –dry-run (rsync) i verificar checksums (dd).

Quotes de disc

Les quotes de disc limiten l’espai i el nombre d’inodes que un usuari o un grup pot utilitzar en un sistema de fitxers. Permeten evitar que un usuari esgoti tot el disc i poden definir límits “soft” (temporals, amb període de gràcia) i “hard” (absoluts).

El paquet habitual s’anomena quota (i les seves comandes principals són quotacheck, quotaon, edquota, repquota, quota). A sistemes amb XFS és habitual usar xfs_quota.

Nota:

• Cal ser root per configurar.
• El sistema de fitxers ha de suportar quotas; XFS requereix eines i opcions específiques (xfs_quota i, a vegades, prjquota per project quotas).
• Si canviem fstab i no veus efecte, remunta la partició o reinicia i executa quotacheck abans d’activar.

Durant aquesta practica hem usat:

equota -u usuari –> veure quotes d’un usuari setquota -u usuari –> establir quotes d’un usuari repquota /dev/sdc1 –> informe quotes de tots els usuaris el que ocupen

quotaon /mnt/dades –> activar quotes quotaoff /mnt/dades –> desactivar quotes quotacheck -cug /mnt/dades –> crear arxius per a quotes d’usuari i grup si no estan per defecte

setquota -T -u primer 1296000 1296000 /mnt/dades –> establir temps de gràcies a 1 usuari i en segons (el dies) setquota -t –> modificar el període de gràcia per a tots per defecte

Amb dd hem anat creat arxius simple fent servir copiant de l’arxiu especial zero: dd if=/dev/zero of=nom_arxiu bs=1K count=800

Aquesta és la configuració bàsica que hem seguit:

1. Instal·lar el paquet:

• Debian/Ubuntu: sudo apt update && sudo apt install quota
• RHEL/CentOS/Fedora: sudo yum install quota o sudo dnf install quota

1. Afegir opcions al /etc/fstab per la partició (exemple per ext4): /dev/sdc1 / ext4 defaults,usrquota,grpquota 0 0

1. Muntar la partició o reiniciar: sudo mount -a

• Després comprovem amb df -T o en comrpovar que en /mnt/dades s’han creat els fitxer aquota.* (avegades surten avegades no) o el lost+found
• I si no estan els arxius de aquota, els creem amb quotacheck -cug /mnt/dades sudo quotacheck -avugm

1. Activar les quotes amb sudo quotaon -av

I les podem desactivar amb quotaoff

Podem comprovar si un usuari te quota amb quota -u usuari

1. Assignar límits a un usuari o grup: sudo edquota -u nom_usuari

   (editar soft/hard blocks i inodes)

Quan executem sudo edquota -o usuari apareix un bloc similar a:

Filesystem  blocks  soft  hard  grace  files  soft  hard  grace
/dev/sda1   20480   10000 12000        512    100   150

1. Per consultar informes: sudo repquota -a i quota -u nom_usuari

I finalment accedim a l’usuari, creem un arxiu amb algun tamany (jo he fet de 1K) i comprovem amb repquota que ha consumit

I al crear el segon de 1K, superem el soft, pero no el hard aixi que encara podem seguir.

• En arribar al hard el podem superar duran 7 dies, posterior a aquells, no deixara escriure més

Imatge 1	Imatge 2

Per establir un període de gràcia específic per a un usuari, utilitzem

setquota -T -u primer 1296000 1296000 /mnt/dades

La primera columna de numeros són blocks (15 dies) i la segona inodes (15 també)

Per establir el període de gràcia per a tots els usuaris, utilitzem setquota -t 259200 259200 -a

Finalment desactivem les quotes i l’usuari pot seguir escrivint.

Practica programes backups

Previament tinc un disc dur d’1GB per a guardar les proves.

A banda del ja mencionat Timeshif en el sprint 1, n’hi han molts més programes que tenen caracteristiques diferents, com:

• Borg Backup: CLI, incremental per defecte, deduplicació per blocs, molt eficaç per backups locals i remots.
• Restic: CLI, escrit en Rust, complet + incremental, deduplicació i encriptació AES.
• Duplicati: GUI web (o CLI), optimitzat per a backups incrementals, amb suport per remots i encriptació.
• Deja-dup: GUI GTK, usa duplicity per a backups complets i incrementals, fàcil d’integrar a GNOME.

Jo per a la prova he fet servir duplicati, primer he descarregat amb wget el binari .deb i instal·lat

wget -q https://updates.duplicati.com/stable/duplicati-2.2.0.1_stable_2025-11-09-linux-x64-gui.deb
dpkg -i duplicati-2.2.0.1_stable_2025-11-09-linux-x64-gui.deb

Després d’instal·lar, he accedit i seguit els següents passos:

1. Preparat les carpetes de prova

mkdir duplicati-test
cp -r Descargas Documentos duplicati-test/

1. He creat el backup complet (primer backup)

Accedint mitjançant web al port 8200, afegint ja des de l’inici una contrasenya

Seguidament he anat fent el següent:

• GUI: New Backup → Configure a new backup
• Source: ~/duplicati-test - Destination: /mnt/particio-backups
• Sols l’executare a la 1:45 de la nit els dijous
• Backup type: Complete → Run now

Que seria l’equivament a:

duplicati-cli backup "file:///mnt/particio-backups" ~/duplicati-test

1. Per no haver d’esperar, l’he executat, ha tardat 0.3 segons amb 14.27 Kib de pes

I efectivament, s’ha fet la copia en la ruta, amb compressió + encryptació AES de les dades.

També si mirem en Restore que si estan llistats els arxiu.

Per a veure la “copia incremental”, simplement he afegit una altra carpeta a l’origen i tornat a executar la copia, observem que la mida no varia tant, perque sóls ha enregistrat els canvis.

He fet un canvi en un dels arxius del mateix, i esborat un arxiu, per mostrar que en la recuperació tenim l’arxiu novament i el canvi és manté

• Donat el cas d’esborrar sense voler, en recuperar amb Restore, recuperem tot, i podem observar que és troben tots els arxius.

Teoria automatització scripts, cron i anacron

Són dos eines de automatització per a executar tasques periodiques.

Cron vs anacron cron executa tasques programade en una data i hora especifiques, si el sistema esta apagat, la tasca es perd.

• Es ideal per a tasques en dates i hores concretes i per a accions especifiques d’un usuari.

• Però… Cron té un entorn molt limitat. Això vol dir:
• No veu el DISPLAY ni la sessió gràfica → notificacions visuals fallen si no especifiques.
• No veu el PATH ampliat que tens a la terminal → moltes comandes no funcionen si no poses la ruta completa

anacron Ideal per a tasques periodiques, a on o cal una data i hora especifiques, normalment s’utitlitza per a tasques de manteniment del sistema.

I no requereix que el sistema estiqui obert, perqué quan s’obrigue, s’executara, no es perd la tasca com al cron

Pràctica automatització

cron

La configuració de l’arxiu /etc/crontab, afecta a tots els usuaris. Les seves columnes són:

# .---------------- minut (0 - 59)
# |  .------------- hora (0 - 23)
# |  |  .---------- dia del mes (1 - 31)
# |  |  |  .------- mes (1 - 12) O bé jan,feb,mar,apr ...
# |  |  |  |  .---- dia de la setmana (0 - 6) (Diumenge = 0 o 7) O bé sun,mon,tue,wed,thu,fri,sat
# |  |  |  |  |
# *  *  *  *  *  usuari  comanda

Valors especials de cron

A més de la sintaxi normal amb minut hora dia mes dia_setmana, cron permet algunes paraules clau predeterminates per simplificar la programació de tasques comunes:

Prova feta a classe

Per a configurar la tasca a un usuari especific, executem:

crontab -e -u usuari

En /etc/cron.* tenim carpetes que els scripts que posem, anacron els executara

La prova que hes fet es un script simple que faci copia de segurat del directori Descargas a Documentos a les 13:35

I podrem comprovar en la hora i minut, és fa i els arxius estan.

La meva propia prova

La meva propia prova que he fet és executar una alterta cada 2 min, per recordar guardar el que sigui.

• Aixó per al cron

anacron

Prova feta a classe

Per a realitzar la mateixa prova amb l’anacron, seria el mateix, afegint-hi l’escript en /etc/cron.daily/ sense l’extensió .sh

Editat l’arxiu /etc/anacrontab , per a canviar els minuts en que tarda en executar a 1 minut (la segona columna)

L’arxiu té les següents opcions:

periode_en_dies   retard   identificador   comanda

1. period: cada quants dies s’ha d’executar la tasca.

Exemples:

• 1 → cada dia
• 7 → cada setmana
• @monthly → cada mes

1. delay minuts d’espera després d’arrencar el sistema abans d’executar la tasca.
2. job-id: identificador de la tasca (per als logs i el control d’execució).
3. command: comanda o script que s’ha d’executar.

I finalment hem d’eliminar la marca del cron.daily per a que torni a executar en aquest dia.

En /var/spool/anacron/cron.daily

I posterior a reiniciar, ja l’ha executat novament.

La meva propia prova

Per a l’anacron he fet que en inicia, recopili informació del sistema: -Temps d’arrencada del PC -Estat actual de rendiment -Dades verificables i objectives

Fent ús del següent script:

#!/bin/bash

LOG="$HOME/INFORMACIO.log"

{
  echo "===== $(date) ====="
  systemd-analyze
  systemd-analyze blame
  uptime -p
  free -h
  df -h /
} >> "$LOG"

L’he guardat al cron.daily i en el anacrontab, modificada la primera entrada del run-parts per a que s’executi al minut d’iniciar.

Posterior d’esborrar la marca de que s’ha executat cron ja i en reinicar, podem veure l’arxiu.

Gestió d’usuaris i grups i permisos

La seguretat en Linux es basa en usuaris i grups, que determinen qui pot accedir o modificar arxius i processos.

Tipus d’usuaris

• Usuari normal: pot iniciar sessió i executar programes dins del seu espai.
• Superusuari (root): té tots els permisos i pot gestionar el sistema sencer.
• Usuari de servei (daemon): creat per executar serveis com www-data, mysql, sshd (no inicien sessió interactiva).
• Usuari de sistema: similar al d’un servei, amb UID baix (<1000), reservat per processos interns.

Grups Un grup agrupa diversos usuaris amb permisos comuns sobre arxius o directoris. Cada usuari pertany a:

• un grup principal, i
• pot formar part de grups secundaris.

Els grups permeten definir permisos col·lectius, per exemple, donar accés a una carpeta compartida sense fer-ho usuari per usuari.

Directoris i fitxers importants

En Linux, la informació d’usuaris i grups està centralitzada en fitxers de configuració de text dins /etc.

Directoris importants

/etc/skel

El directori /etc/skel (de skeleton) conté els fitxers i carpetes base que es copien automàticament al directori personal de qualsevol nou usuari creat al sistema.

Quan executem adduser o useradd -m, el contingut d’aquest directori es replica dins de /home/nom_usuari, garantint que cada compte disposi d’un entorn mínim de configuració per a la shell i altres programes.

• .bash_logout: el script s’executa quan l’usuari tanca sessió.
• .profile: s’executa quan l’usuari inicia sessió.
• .bashrc: s’executa per afegir una configuració a la nostra sessió el .bashrc.

1. Proves del skel A mode d’exemple, la prova mes simple que podem fer es crear una carpeta/ arxiu que vulguem que tots els usuaris tinguin. I podrem observar que als nous usuaris, tenen aquesta carpeta.

2. Proves .bash_logout

En sortir, potser a l’usuari l’interessa que és moguin Captures, Baixades a una carpeta de sessió, que identifica quantes vegades ha entrat i sortit (per si l’hi agrada tindreu net cada vega).

Això, ho he aconseguit afegint unes quantes linies en aquest arxiu

ORIGEN="$HOME/Imágenes/Capturas de pantalla/"
DESTI="$HOME/sessions/session_$(date +%d_%Y)"
mkdir -p "$DESTI"
mv "$ORIGEN"/* "$DESTI"

Així es troba l’estructura previ a sortir.

I aquesta es l’estructura més neta:

3. Proves .profile Una de les coses que un usuari podria valorar, és que en iniciar sessió , se l’obrir el navegador, hi han molts formes de fer-ho-

• Una d’elles és fent servir la comanda xdg-open del paquet xdg-utils. I tambe afegim un log per demostrar que s’ha obert

I podem comprovar que s’obri.

4. Proves .bashrc Com a admin, per a quedar amigables amb l’usuaris, podriem fer que en obrir la terminal s’envie una notificació deien “Un gran poder, convella una gran responsabilitat”. I també podem afegir una eina que és cowsay (una vaca ASCII) amb fortune (frases de fortuna)

Ho podem fer, fent ús notify-send

notify-send "Un gran poder, convella una gran responsabilitat"
cowsay $(whoami)

Descripció	Captura
Configuració test .bashrc
Comprovació test .bashrc

D’aquesta forma cada cop que s’obri una terminal amb bash, li surten els missatges.

Fitxers usuaris i grups

El comportament per defecte en la creació i gestió d’usuaris es defineix en diversos fitxers de configuració del sistema.

Aquests controlen paràmetres com l’UID inicial, el directori personal, els permisos predeterminats, la caducitat de contrasenyes o el grup primari assignat.

Els principals són:

• /etc/adduser.conf: conté els valors per defecte dels programes adduser(8), addgroup(8), deluser(8) i delgroup(8).
• /etc/login.defs: defineix la configuració específica del lloc per a el conjunt de shadow password.
• /etc/default/useradd: configura els valors per defecte que useradd utilitza per a nous usuaris

Ara veurem algunes proves que podem fer.

Arxiu /etc/login.defs En aquest arxiu podem configurar coses respecte a la contrasenya de l’usuari, com la duració.

Un test simple es limitar els dies màxims abans de canviar la contrasenya (PASS_MAX_DAYS) i el maxim de canvi en un dia PASS_MIN_DAYS.

• Per als nous usuaris.

Podem comprovar que tenim 3 dies abans que caduqui la contrasenya, això, en una empresa ho podriem realitzar mensualment.

I també que al intentar canviar la contrasenya amb passwd, per corroborar que efectivament no permet després del 1r intent

Nota: un altre usuari li pot canviar la contrasenya si es troba al mateix sistema sense les limitacions d’esperar

Arxiu /etc/adduser.conf Podriem afegir que tinguin permisos de root, afegit la opció de ADD_EXTRA_GROUPS, més EXTRA_GROUPS a on posem root

Podem comprovar que és troba al grup de superusuaris

Arxiu /etc/default/useradd Podriem canviar el $HOME per a que el posi a una carpeta muntada, que perfectament podria ser un recurs xarxa muntat del servidor. Així els perfils d’usuari es troben guardats ahi.

HOME=/mnt/particio-linux

Arxiu /etc/passwd

Conté tots els usuaris del sistema i la informació bàsica de cadascun.

Cada línia té 7 camps separats per ::

nom_usuari : x : UID : GID : GECOS : directori_home : shell

Podem identificar que és usuari que podem iniciar sessió per:

• Té un directori /home/usuari o qualsevol altra ruta.
• Té un shell vàlid (no /usr/sbin/nologin ni /bin/false).

Arxiu /etc/group

Defineix els grups del sistema i els usuaris que en formen part. I no hi podem veure l’administrador, ell es troba al gshadow.

Te el següent format:

nom_grup : x : GID : membres

Arxiu /etc/shadow Fitxer restringit a root, conté les contrasenyes xifrades i paràmetres de caducitat.

Te el següent format:

usuari : contrasenya_xifrada : últim_canvi : mínim : màxim : avís : inactiu : caducitat : reserva

nom_grup : contrasenya_xifrada : administradors : membres

Captura gshadow, excloent (-v) els bloquejats amb grep:

Comandes bàsiques / gestió

En sistemes GNU/Linux, la gestió d’usuaris i grups es pot fer tant des de terminal com gràficament (en entorns com GNOME o KDE). Per obtenir ajuda sobre qualsevol comanda podem utilitzar:

man comanda
# o
comanda --help

Exercis

Crear usuari amb useradd

Com podem crear un usuari completament amb useradd, lo maxim possible?

Amb la comanda:

sudo useradd -m -s /bin/bash -c "Merda que s'actualitza cada dia i peta" -p $(openssl passwd -6) windows10

Paràmetres importants:

• -m: Crea el directori personal
• -s: Defineix l’intèrpret (ex: /bin/bash)
• -c: Afegeix informació GECOS
• -g: Defineix grup principal
• -G: Defineix grups addicionals
• -p : Defineix la contrasenya xifrada de l'usuari
  • openssl passwd -6: Genera el hash SHA-512 compatible amb /etc/shadow

Canvia nom usuari

Quina comanda o comandes hem de fer servir per canviar el nom d’usuari correctament.

# Per canviar el nom d'usuari
sudo usermod -l nou_nom antic_nom

# Per canviar el nom del grup
sudo groupmod -n nou_nom antic_nom

# Per canviar carpeta personal, movent el contingut
sudo usermod -d /home/nou_nom -m nou_nom #

He canviat el nom de windows10 a windows11, el 10 ja no rep actualitzacions, ja es bon sistema.

Gestió bàsica d’usuaris i grups

En distribucions basades en Ubuntu, la configuració gràfica permet afegir o eliminar usuaris bàsics des del panell de Configuració **> **Sistema > Usuaris.

| | | | —————————————————————————————– | ——————————————————————— |

També tenim l’utilitat que ve en instal·lar gnome-system-tools. Que permet un poquet més.

Encara que és més comú fer servir comandes, que veurem a continuació.

Adduser/ addgroup

La forma més habitual i senzilla és amb:

sudo adduser nomusuari

Aquesta comanda és interactiva, demana contrasenya i opcionalment nom complet, telèfon, etc.

• Si només pressionem Enter, això deixa els camps opcionals (GECOS) buits.

Després de crear-lo, podem comprovar el resultat a /etc/passwd o amb id:

I veure que s’ha creat automàticament:

• El usuari amb nou UID (1001)
• El grup principal amb el mateix nom
• El directori personal /home/nomusuari
• L’intèrpret de comandes per defecte (/bin/bash)

I tambe el seu grup:

També podrem iniciar sessió gràficament amb aquest usuari.

addgroup

És la versió més amigable de groupadd, disponible a Ubuntu i derivades.

• és essencialment un wrapper de groupadd amb menys paràmetres i més fàcil d’usar.

sudo addgroup nomgrup

useradd/ groupadd

A banda de la posterior comanda, aquesta serveix per crear els usuaris sense demanar-nos (preguntar-nos) en l’entrada estàndard (Standard Input), ens ho permet configurar practicament amb els paràmetre.

La creació d’un usuari directe sense paràmetres amb useradd usuari no crea la carpeta d’usuari, si que crea l’usuari, grup. I assigna l’interpret SH (Dash Shell), en sistemes anteriors es possibles que assigne el Bourne Shell (sh també), que és antic i lent.

sudo useradd nomusuari

Podem canviar l’interpret amb la comanda usermod i el paràmetre -s

sudo usermod -s /bin/bash nomusuari

Per a la carpeta d’usuari, primer l’hauriem de crear amb mkdir i canviar els permisos amb chown

• El paràmetre -R es per a que sigui recursiu a qualsevol carpeta/arxiu dintre, en aquest cas no faria falta, pero es una recomanació

sudo mkdir /home/nomusuari
sudo chown -R nomusuari:nomusuari /home/nomusuari

Finalment hem d’assignar contrasenya a l’usuari, per a poder accedir-hi, podem comprovar al shadow que no n’hi ha. Això ho podem realitzat amb passwd

sudo passwd nomusuari

En resum, per crear un usuari amb useradd minim hem d’afegir, ja sigui amb els paràmetres o nosaltres manualment:

• Carpeta d’usuari en la mateixa ruta del definida al passwd
• Contrasenya
• L’interpret es opcional

També podem iniciar sessió amb su, encara que no compta com inici grafic.

Login amb su a jesus	Login gràfic jesus

En cás de voler bloquejar un usuari ho podem fer amb el paràmetre -L amb usermod, al passwd identifiquem que és troba bloquejat per l’exclamació a l’inici !

sudo usermod -L nomusuari

o

sudo passwd -l nomusuari

Les dues comandes són diferents tecnicament.

Amb usermod -L bloquejar el compte complet.

Encara que ambdós casos és pot continuar accedint si utilitza altres mètodes (per exemple, claus SSH).

En tots dos casos casos, a /etc/shadow apareixerà un ! davant del hash.

Per desbloquejar és el paràmetre -U

usermod -U nomusuari
passwd -u nomusuari

Bloquejant i desploquejant amb usermod -L i -U	Bloquejant i desploquejant passwd -l i -u

En l’inic gràfic amb els dos mètodes, sortiria el següent error de “Fallada autenticació en contrasenya”: De fet ni sortirá l’usuari, l’haurem de posar nosaltres

Nota: els usuaris creats, per defecte no tenen permisos admin (sudo), com podem observar.

groupadd serveix per crear un grup nou al sistema. Observarem el /etc/group que

sudo groupadd nomgrup

Algunes opcions simples són:

Exemples:

usermod / grupmod

Previament mencionat, permeten modificar propietats usuaris i grup existents Tenen la següent estructura:

sudo usermod [opcions] nomusuari
sudo groupmod [opcions] nomgrup

Alguns exemples d’ús (a banda dels ja mostrats) són:

sudo usermod -aG sudo nomusuari   # afegir a un grup
sudo usermod -d /nou/home -m nomusuari  # canviar carpeta personal, movent el contingut

adduser / gpasswd

El mètode més simple per afegir l’usuari a un grup és amb adduser, el primer paràmetre es el nom d’usuari i el segon el del grup.

sudo adduser nomusuari nomgrup

L’altre metode és amb el paràmetre -a amb gpasswd

sudo gpasswd -a nomusuari nomgrup

També está sudo usermod -aG, previament mencionat.

userdel/ grupdel

Podem esborrar amb userdel, si afegim el paràmetre -r per esborrar “recursivament”, sense l’opció no esborra la carpeta $HOME de l’usuari.

sudo userdel nomusuari
sudo userdel -r nomusuari

Sense el paràmetre	Amb el paràmetre

Per borrar un grup podem simplement amb grupdel o delgroup

sudo groupdel nomgrup

També podem fer servir deluser amb --remove-all-files (per sols arxiu) o --remove-home. Normalment si esborrem un usuari, és problable que vulguem tots els seus arxius repartits en el sistema fora.

sudo deluser --remove-all-files --remove-home nomusuari

chage

La comanda chage ens permet visualitzar i modificar les polítiques de caducitat i expiració d’usuaris.

Una prova que podem fer és la de forçar que caduqui la contrasenya. Aixó en el cás d’un despit d’empleat, és possible que ho hàgim de fer.

• Amb el paràmetre -E posa com que el compte va caducar el 01 de gener del 1970, per lo tant l’usuari no pot entrar
• El -l ens permet veure l’informació.

Acció	Captura
Execució chage -E 0
Comprovació compte bloquejat

Per traure la caducitat seria chage -E -1

Hi ha un altre interessant que és el -d que posa la data de caducitat de la contrasenya a 0. Obligant a que en el proxim inici de sessió, es canvïi.

per si volem fer rotació contrasenya a un usuari en específic.

Permissos

En sistemes UNIX, els permisos fan part del sistema. Sense ells no podem visualitzar, alterar o executar fitxers, entrar en directoris o llistar-ne el contingut. És basen en tres atributs fonamentals:

• Lectura (r): permet veure el contingut d’un fitxer o llistar els continguts d’un directori, té el valor numèric de 4.
• Escriptura (w): Permet modificar un fitxer o crear i eliminar fitxers dins d’un directori, té el valor numèric de 2.
• Execució (x): Permet executar scripts o programes. Sense aquest permís, no es pot executar programari ni accedir a directoris, té el valor numèric de 1.

Nota: si surt - és que no te permissos

La seva estructura es la següent:

[d/-][rwx][rwx][rwx]
│    │    │    └── Altres (others)
│    │    └──────── Grup
│    └───────────── Propietari (owner)
└────────────────── Tipus: d = directori, - = fitxer

• El primer indica si es directori (d) o fitxer (-)
• Els tres primers atributs després del primer (que identifica directoris), són per a propietaris
• Els tres següents són per a grup
• Els ultims són per als altres usuaris/ grups

A banda existeixen permissos especials, com:

SUID, user + s (pecial)

Un fitxer amb SUID sempre s’executa com a l’usuari propietari del fitxer, independentment de si l’usuari passa l’ordre. Si el propietari del fitxer no té permisos d’execució, fa servir una S majúscula aquí.

Important: A la majoria de distribucions Linux modernes, SUID en scripts de shell no funcionen per seguretat. En executables binaris sí funciona. Així que en un script .sh normal, es faria servir usuari actual. Font: https://linuxvox.com/blog/suid-not-working-with-shell-script/

SGID, other + t (sticky)

• Si es defineix en un fitxer, permet que el fitxer s’executi com el grup propietari del fitxer (similar a SUID).
• Si es defineix en un directori, qualsevol fitxer creat al directori tindrà la propietat del grup definida com la del propietari del directori.

Sticky bit, other + t (sticky) L’últim permís especial s’ha anomenat bit fix. Aquest permís no afecta els fitxers individuals. A nivell de directori, restringeix l’eliminació de fitxers. Només el propietari (i root) d’un fitxer pot eliminar el fitxer dins d’aquest directori.

Tots estos permissos (ja sigui els octal o en forma llegible) i grups podem canviarlos amb chmod e chown.

Per defecte el sistema operatius tenen uns permissos teorics base de fitxer i directoris, per exemple en Ubuntu:

• Fitxers: 666 (rw-rw-rw-)
• Directori: 777 (rwxrwxrwx)

Nota: no s’apliquen directament perquè serien massa permissius (tothom podria llegir, escriure o entrar a tot).

Dit alló, posteriorment fan servir el umask (user file-creation mode mask), que és un número octal de quatre dígits. Aixó per obtenir permisos finals.

Es pot calcular el resultat final de dues formes diferents:

Nota: el pimer digit (0 en aquest cás) del umask indica el permís especials (previament mencionat)

Per exemple en Ubuntu s’aplica 0002 a l’usuari per defecte i 0022 pel root, resulta en que els fitxers tinguin 644 (666-022).

Ho podem comprovar en la comanda umask

ICACLS

Les ACL són representacions de permisos per a elements del sistema d’arxius, que extienden els permisos natius POSIX. Donar excempcions.

Per comprovar els permissos ACL que hi ha, ho podem obtenir amb getfacl, per exemple a la carpeta numeros

En cas per exemple no voler que el segon no accedeixi a la carpeta, podem afegit una exempció restrictiva amb setfacl

setfacl -m user:segon:--- numeros

I podem comprovar que el segon no pot accedir.

Amb setfacl -b numerò resetjem els permissos

Exercici

Podem realizar algunes proves, per mostrar aixó abans he preparat l’entorn:

1. He creat el grup paloma amb els integrants nick, deivy. I crear els usuaris ferran e cire

groupadd palomes
useradd -m -G palomes -p $(openssl passwd -6 'alumne99') nick
useradd -m -G palomes -p $(openssl passwd -6 'alumne99') deivy
useradd -m -p $(openssl passwd -6 'alumne99') ferran
useradd -m -p $(openssl passwd -6 'alumne99') cire

1. Creat una carpeta i una arxiu dintre que sera comuna entre els cuatre.

mkdir palomes
echo "Palomas torcaces estofadas" > sopar.txt

A continuació hem de posar els permissos correctes, de forma que és compleixi aixó:

• nick: es omnipotent, llistar, borrar, modificar
• deivy: pot llistar, no borrar ni modificar, ni crear res
• ferran i cire res, per a la carpeta paloemes

chown -R nick:palomes palomes
chmod 750 palomes

chgrp palomes palomes ## També podem canviar el grup amb chgrp grup directori

En un altre contexte a on vulguessim una carpeta colaborativa a on los del grup puguin pujar penjar coses pero no esborrar ni modificar lo dels altres, hauriem de usar el sticky bit. Per exemple:

chown -R nick:palomes palomes
chmod 1770 palomes

En la captura podem veure que els arxius creats, nomes els podem modificar i eliminar els propietaris.

Respecte a posar els permissos amb chmod, ho podem posar en la notació decimal o en lletres, les lletres serien:

• a: tots els usuarios
• o: els altres usuaris
• u: propietari
• g: grup

Proves umask Respecte a l’umask per defecte, tenim diversos arxiu a on realitzar els canvis:

El primer i més util seria el temporal, que seria fer servir la comanda umask+ mascara, aquest canvi és solament durant la sessió actual de la SHELL

• En aquets cás ho he fetr en el root, posant 001, de forma que el grup root i altres tindran permisos lectura i d’escriptura i (carpetes i arxius)

Nota: el que he fet és molt mala practica, podrien colar una comanda maliciosa a l’arxiu que he creat

Comprovació umask temporal

El segon (i permanent) seria en el login.defs, previament mencionat, d’aquesta forma, a qualsevol nou usuari, se li aplicara el umask als arxiu/carpetes que creïi.

• He posat el umask 077 que sols dona tots els permissos a l’usuari i el seu grup

Per ultim, també tenim el .profile, amb el que sols canviariem en aquell usuari específic.

• Aqui he fet que sols el grup pugui llegir, els altres res (umask 027).

I aquesta hauria de ser la sortida (carpeta cc)

Gestió avançada

TTY

La “terminal” que hem estat fent servir, realment no ho és, es una pseudoterminal, podem canviar a una més propera al concepte, que és la TTY, amb CTR-F2-F6

La TTY és una terminal física o virtual que permet interactuar directament amb el nucli de Linux

• Resum tècnic: control d’accés, autenticació i mecanismes del sistema per administració avançada.