Ubuntu és una distribució de Linux (basada en Debian molt popular (en servidors) de codi obert. En aquest document, explicaré el procediment d’instal·lació, configuració i algunes comandes bàsiques.
Ubuntu té una llicència GPL (GNU General Public License), que permet modificar, distribuir i utilitzar el sistema de manera lliure.
N’hi ha de diversos tipus de llicències en Linux, per exemple:
Alguns dels conceptes que més es mencionen en llicencies són:
En iniciar, el programari de VirtualBox creem una nova màquina virtual, amb la següent configuració mínima és prou.
En iniciar seguim els passos que mostra al vídeo, fins a arribar al particionat.
En el particionat s’ha creat l’arrel, que és la partició a on es troba tot el sistema de fitxers i el swap que és la partició arxiu que es farà servir en cas que la RAM no sigui prou.
Posteriorment d’iniciar, pressionem Enter per iniciar l’instal·lador.
Seguim el procés d’instal·lació seleccionant les nostres opcions.
Per més informació mirar la part del procediment animat
En les particions he creat les següents bàsiques:
Fent servir el sistema de fitxers ext4 que és el més comú fet servir en Ubuntu, que menys problemes dona.
I finalment tenim l’Ubuntu:
Un gestor d’arrencada és un programa que permet triar quin sistema operatiu iniciar en engegar l’ordinador. A Linux normalment es fa servir GRUB, mentre que Windows té el seu propi gestor (BOOTMGR).
Els discos poden tenir:
En cas de realitzar instal·lació dual amb un sistema com Windows (BOOTMGR) que no evita “trencar” els altres gestors, és “perdrà” l’accés, ja que:
En aquest apartat explicaré com instal·lar dualment i com recuperar el GRUB, fent ús de:
En primer lloc, hem de realitzar canvis en la configuració de VirtualBox perquè a que requereix una configuració específica. Els canvis duts a terme són:
Afegida l’ISO de Windows i iniciat.
Realitzem el procés d’instal·lació normal fins a la finestra de particions a on seleccionem la buida. I esperem fins que finalitzi i continuem el procés d’instal·lació.
| Pas 1 | Pas 2 |
|---|---|
 |
 |
| Pas 3 | Pas 4 |
|---|---|
 |
 |
| Pas 5 | Pas 6 |
|---|---|
 |
 |
En cas d’haver instal·lat primer Ubuntu i posteriorment Windows, aquestes són algunes formes de recuperar-ho. Podem comprovar que el GRUB no es troba perquè inicia automàticament i surt “grub rescue”.
| Comprovació que grub no inicia | Imatge grub rescue error |
|---|---|
 |
 |
Aquesta eina ens permet detectar i inicia el sistema que no es troba, posteriorment hem de seguir els passos a partir del punt 5 en Live ISO
| Pas 1 | Pas 2 |
|---|---|
 |
 |
Inserim la imatge i iniciem el sistema en mode Live.
lsblk o fdisk -l.
sudo mount /dev/sda2 /mnt
El chroot és un entorn Linux que fa que el directori especificat es comporti com a arrel del sistema, permetent executar comandes com si s’estigués arrencant des del sistema instal·lat.
for i in /sys /proc /run /dev; do sudo mount --rbind "$i" "/mnt$i"; done
sudo chroot /mnt
| Directori | Contingut | Per què és necessari en chroot |
|---|---|---|
| /dev | Conté els dispositius (sda, tty, null, etc.) | Sense /dev no es pot interactuar amb discs, terminals ni instal·lar GRUB correctament |
| /proc | Pseudosistema de fitxers amb informació del kernel i processos | GRUB i update-grub necessiten llegir informació del kernel, UUID dels discs, memòria, etc. |
| /sys | Pseudosistema que mostra dispositius i controladors del kernel | Permet detectar particions, controladors i configuracions de maquinari reals |
| /run | Conté fitxers d’estat temporals i sockets actius | Necessari per serveis que esperen que aquests sockets existeixin mentre estem en chroot |
/etc/default/grub i activem la detecció de sistemes, canviant el valor a false en GRUB_DISABLE_OS_PROBER
grub-install /dev/sda; update-grub; exit
En cas de realitzar allò i reiniciar i no veure l’entrada de Windows (al tenir EFI), realitzem el següent.
grub-efi-amd64 per posteriorment al grub-install no doni error en l’arquitectura x86_64-efi i la ruta --efi-directory.sudo mount /dev/sda2 /mnt
sudo mkdir -p /mnt/boot/efi
sudo mount /dev/sda5 /mnt/boot/efi
for i in /sys /proc /run /dev; do sudo mount --bind "$i" "/mnt$i"; done
chroot /mnt
sudo apt install -y grub-efi-amd64
grub-install --target=x86_64-efi --efi-directory=/boot/efi --bootloader-id=GRUB
update-grub
Desmuntem tot amb umount -a |
Comprovem que el grub es troba recuperat |
|---|---|
 |
 |
Les instantànies són còpies puntuals de l’estat d’un sistema o disc que permeten restaurar-lo fàcilment en el futur sense perdre dades.
Timeshift és una eina Linux que crea aquestes instantànies per protegir dades i facilitar recuperacions; la farem servir per fer una còpia a un disc extern i recuperar un document posteriorment.
Afegim un nou disc a on guardarem la instantània.
Instal·lem timeshift amb sudo apt install timeshift -y
Amb fdisk creem la partició (n) al disc nou identificat (sdb) amb **lsblk** .
p), fent ús de tot l’espai. I escrivim els canvis amb w
L’error que surt de ioctl(), és normal després de canviar particion; el kernel no reconeix els canvis. S’arreglaria amb sudo partprobe /dev/sda5 o amb un reinici
I l’he formatat a ext4 amb sudo mkfs.ext4 /dev/sdb1.
He creat l’arxiu "test.txt" amb el contingut "Hola".
I posteriorment fent la còpia, excloent els directoris no volem.
Aquest és el destí de la còpia (la partició que creada).
| 
| 
|
| —————————————————— | —————————————————— |
Podem veure que la còpia s’ha fet i he esborrat l’arxiu.
| 
| 
|
| —————————————– | ————————————————– |
Posterior he recuperat (el programa reinicia el sistema) i podem observar que l’arxiu s’ha recuperat.
 |
 |
|---|---|
 |
 |
La configuració de la xarxa és essencial per garantir la connexió a Internet i altres dispositius dins una xarxa local. A continuació ho realitzaré amb dos mètodes.
En la configuració, creem un nou perfil, especifiquem la IP, màscara (pot ser decimal o CIDR) i la porta d’enllaç (passarel·la).
| Configuració IP | Comprovació d’Internet |
|---|---|
 |
 |
El netplan és un arxiu ubicat a /etc/netplan/01-network-manager-all.yaml. Algunes de les paraules claus de Netplan, són:
| Keyword | Descripció |
|---|---|
network |
Arrel de la configuració de xarxa. |
version |
Versió de l’esquema YAML (normalment 2). |
ethernets |
Defineix interfícies Ethernet (per cable). |
addresses |
Assigna IP estàtica. Format: [192.168.203.233/24]. |
nameservers |
Servidors DNS, ex: [8.8.8.8, 1.1.1.1]. |
dhcp4/dhcp6 |
Activa/desactiva DHCP IPv4 (true o false). |
routes |
Defineix rutes estàtiques. |
to |
IP o xarxa de destinació de la ruta. |
via |
IP de la passarel·la per a la ruta. |
renderer |
Indica quina eina gestionarà la configuració de la xarxa. |
Apliquem la configuració amb netplan apply i comprovem que tenim internet.
| Configuració Netplan | Comprovació d’Internet |
|---|---|
 |
 |
A banda de la instal·lació habitual de “apt install” i “dpkg”, tenim l’opció d’instal·lar una versió específica que desitgem.
grep” a la versió 3.8-5.
Amb l’opció list i el paràmetre -a (que mostra tots):
apt list -a grep
Amb el apt-cache policy, a on:
En les captures podem observar que no tenim la versió desitjada, per aquesta raó hem d’afegir un repositori que sapiguem que el tingui, mirant el LaunchPad.
Segons el LaunchPad la versió d’Ubuntu que la té és
"Lunar"
He afegit el repositori a /etc/apt/source.list.d/ i afegit l’arxiu amb el nom de lunar-grep.list (el nom pot ser qualsevol) i actualitzat amb **apt update** sent root en tot moment.
També ho podríem afegir amb
sudo add-apt-repository "deb http://old-releases.ubuntu.com/ubuntu lunar main restricted universe multiverse"
El subdomini
old-releaseses on és troben les versions Ubuntu ‘no’ suportades.
El ser un repositori més antic o experimental, hem d’usar pinning per evitar que altres paquets s’actualitzin/ instal·lin accidentalment.
Editant l’arxiu /etc/apt/preferences.d/lunar-grep. I afegint la configuració:
Package: *
Pin: release n=lunar
Pin-Priority: 100
i ja podem instal·lar.
sudo apt install grep=3.8-5build1
Comprovem que efectivament tenim la versió correcta.
